18 de juliol

Aprofitant que vaig escrivint de tant en tant petits bocins de la meva vida, com petites gotes de pluja que acaben formant aquell petit rierol, avui 18 de juliol us faig sabedors que és el dia del meu sant. Ja en un altre entrada us feia coneixedor de còm i per què em vàren dir Frederic. Com a resum Sant Frederic provingué d´una família il.lustre dels frisons, escollit bisbe d´Utrecht al 820 va dedicar la seva acció a la reforma dels costums dels diocesnas i va lluitar contra els heretges. Va morir màrtir al 838. Vés quina vida. Esperem que la nostra tingui una motivació.....emmmm... més.......emmmmm....vital.
Avui també li preguntaven a algú proper que era un dia especial. Ningú se´n recorda que passès res aquest dia (la història, sempre tan malparada!).
Au siau

Els inicis

Vaig arribar a aquest món un 27 de febrer de 1964. És una bona data, cantarina. Els meus dos germans, Javier i Ricardo, són deu i vuit anys més grans que jo, i aquest fet em fa sospitar que la meva arribada potser no estava planificada. L´escenari va ser la Maternitat de Barcelona, kilograms i semblant normals.

El meu nom va ser ja la primera disputa d´un ésser que acabava d´arribar. A la meva mare li feia patxoca posar-me Ignacio. Però, no em pregunteu per què, la meva tia Josefina va acabar imposant el seu dessig: Federico. Frederic que va ser més tard. 

D´origen germànic i que significa "pacífic governant".

Segons diuen els nascuts amb aquest nom, li agrada sentir-se segur, estima allò que és consistent, sòlid, estima el que creix. És de carácter expressiu i es comunica mitjançant la seva comprensió pels demés i desperta simpatíes i antipatíes. És cervell de pensament pràctic, pensador i concret. Destaca en constància, esforç, lògica i disciplina. Li agrada la perícia, la previsió i la concreció.

Sembla que no tingui àvia -que no en tinc, per cert-, però tot això diuen dels Frederics.

Au siau

Cinc cèntims d´un mateix

Bé. Per qui tingui interès en conèixer qui sóc, aniré completant un retrat de mi mateix en diverses etapes. Segur, però, que serà subjectiu i incomplert i per tant no se si del tot fidel. En tot cas segur que aquell que em coneix de ben segur sabrà reflactir la veritat.