Vaig arribar a aquest món un 27 de febrer de 1964. És una bona data, cantarina. Els meus dos germans, Javier i Ricardo, són deu i vuit anys més grans que jo, i aquest fet em fa sospitar que la meva arribada potser no estava planificada. L´escenari va ser la Maternitat de Barcelona, kilograms i semblant normals.
El meu nom va ser ja la primera disputa d´un ésser que acabava d´arribar. A la meva mare li feia patxoca posar-me Ignacio. Però, no em pregunteu per què, la meva tia Josefina va acabar imposant el seu dessig: Federico. Frederic que va ser més tard.
D´origen germànic i que significa "pacífic governant".
Segons diuen els nascuts amb aquest nom, li agrada sentir-se segur, estima allò que és consistent, sòlid, estima el que creix. És de carácter expressiu i es comunica mitjançant la seva comprensió pels demés i desperta simpatíes i antipatíes. És cervell de pensament pràctic, pensador i concret. Destaca en constància, esforç, lògica i disciplina. Li agrada la perícia, la previsió i la concreció.
Sembla que no tingui àvia -que no en tinc, per cert-, però tot això diuen dels Frederics.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario