Infantesa

N´hi ha gent que té records d´una infantesa fabulosa, amb molta felicitat. D´altres tot el contrari, infeliç i grisa. La meva infantesa jo la recordo normal, típicament familiar i amb més regust de bons moments. Tinc imatges al cap dels meus germans amb roba gran, de tela robusta. Llavors potser feia més fred i es portaven més els jarseis i abrics. Són temps on la figura materna és més propera i ho envolta tot. Recordo les fotos a jardins, normalment Montjuïc o Pedralbes on anàvem a fer alguna foto i estirar les cames. Tinc el record també d´estar agafat a un volant d´un cotxe de l´època -no recordo el model, potser un 600- . Tot estaria condicionat per la societat que ens envoltava, però els records són sempre molt familiars, amb una sensació de força amor al voltant, del somriure a la boca, de celebracions familiars a casa. No és probable, és segur les dificultats, però també l´actitud d´un ambient propici a crèixer sentint-se estimat.

Un xumet, papa i jo

La veritat és que de l´època de la meva infantesa en tinc ben pocs records. No només perquè jo tingui poca memòria (que és totalment un desastre) sinò perquè no tinc gaire consciència d´aquells temps. Intentaré pròsimament pujar diverses fotografies i així ens farem tots una idea. En qualsevol cas la meva llar és una llar com d´altres al bell mig de l´Esquerre de l´Eixample a Barcelona, c/ Vilamarí-Gran Via. Els meus pares, persones (persones, que n´hi han molt poques) treballadores, amb la voluntat de tirar cap endavant una família on ja n´hi havien dos fills més de 8 i 10 anys, una àvia (mare de la meva mare i exemple d´esforç i d´ajuda als demés) i una família que no feia molt també es trobava en el aquell pis.

Recordo dues imatges això sí de memória. Una és una foto on la meva mare m´agafa en braços asseguda a una cadira o silló de casa i amb el meu germà gran a darrera. La seva cara era la d´una mare orgullosa i contenta del petit. La segona imatge és una mica més gran, potser amb 1 o 2 anys i també és a casa, em sembla que al menjador: jo agafat en braços de mon pare a la seva mateixa alçada, intento posar-li el meu xumet a la seva boca. Són les imatges més clares que recordo i em transmeten escalfor, seguretat.