sábado, 27 de agosto de 2011

Un xumet, papa i jo

La veritat és que de l´època de la meva infantesa en tinc ben pocs records. No només perquè jo tingui poca memòria (que és totalment un desastre) sinò perquè no tinc gaire consciència d´aquells temps. Intentaré pròsimament pujar diverses fotografies i així ens farem tots una idea. En qualsevol cas la meva llar és una llar com d´altres al bell mig de l´Esquerre de l´Eixample a Barcelona, c/ Vilamarí-Gran Via. Els meus pares, persones (persones, que n´hi han molt poques) treballadores, amb la voluntat de tirar cap endavant una família on ja n´hi havien dos fills més de 8 i 10 anys, una àvia (mare de la meva mare i exemple d´esforç i d´ajuda als demés) i una família que no feia molt també es trobava en el aquell pis.
Recordo dues imatges això sí de memória. Una és una foto on la meva mare m´agafa en braços asseguda a una cadira o silló de casa i amb el meu germà gran a darrera. La seva cara era la d´una mare orgullosa i contenta del petit. La segona imatge és una mica més gran, potser amb 1 o 2 anys i també és a casa, em sembla que al menjador: jo agafat en braços de mon pare a la seva mateixa alçada, intento posar-li el meu xumet a la seva boca. Són les imatges més clares que recordo i em transmeten escalfor, seguretat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario