Infantesa

N´hi ha gent que té records d´una infantesa fabulosa, amb molta felicitat. D´altres tot el contrari, infeliç i grisa. La meva infantesa jo la recordo normal, típicament familiar i amb més regust de bons moments. Tinc imatges al cap dels meus germans amb roba gran, de tela robusta. Llavors potser feia més fred i es portaven més els jarseis i abrics. Són temps on la figura materna és més propera i ho envolta tot. Recordo les fotos a jardins, normalment Montjuïc o Pedralbes on anàvem a fer alguna foto i estirar les cames. Tinc el record també d´estar agafat a un volant d´un cotxe de l´època -no recordo el model, potser un 600- . Tot estaria condicionat per la societat que ens envoltava, però els records són sempre molt familiars, amb una sensació de força amor al voltant, del somriure a la boca, de celebracions familiars a casa. No és probable, és segur les dificultats, però també l´actitud d´un ambient propici a crèixer sentint-se estimat.