Sex and love

Bé, no haureu d´esperar per suposat que faci aquí un viatge o narració dels meus moments relacionats amb el sexe i l´amor. Estem en horari de menors. Sí us diré però, coses que també són de gran obvietat. La primera és que en general l´home sempre està a l´espera del moviment de la dona, ja que és aquesta la que normalment fa el primer pas (al menys en el meu temps) i qui al final escull qui i el moment. Com a conseqüència d´aquest fet irrefutable, la meva aproximació a aquest tema va ser des d´una posició de ser la part passiva. Però he de dir que repetiria una i mil vegades. No tant per això que diuen de la primera vegada, tant com per qui va ser la mestra de cerimònies: un plaer, experiència i savoir fair. El carrer n´és testimoni. Al marge en l´amor començaven els jocs adolescents, el "despertar" de noies i nois, de mirades, d´aproximacions, de colors a les galtes i vergonyes, de tendresa i alguns embolics. Tot d´inici, tendresa i amor, saliva, llengua i cors bategant a mil. Primeras núvies que no ho són ben bé, però que es proclamen com a tals. Noms que no diré però que són. Bona època aquella. (sospirs).

Primeres escapades

Les primeres escapades que es fan a l´adolescència sempre tenen un component entre escapament, actes de rebel.lia o maifetes de criatura. En qualsevol cas són actes necessaris que desenvolupen la teva voluntat d´autonomia, de ser un mateix, d´acció davant l´atmosfera rutinària. Recordo així de cop dos d´aquests instants: el primer va ser quan van anunciar per la televisió que farien la pel.lícula "El séptimo sello", film de culte de Bergman. Havia sentit a parlar i tenia moltes ganes de veure-la i no tenia clar que a casa pogués veure-la. Així que aprofitant que a casa del meu veí del 3º-1ª no n´hi havia ningú, vaig veure que tenien la finestra del lavabo oberta i vaig saltar pel pati interior i amb els típics nervis de qui sap que està fent una bestiesa em vaig posar al sofà a veure la peli. Naturalment el meu pare se´n va adonar i em va ajustar la finestra del lavabo, però vaig poder tornar. L´altre episodi van ser el meus primers concerts de música: el primer va ser el concert de Carlos Santana a la Monumental l´any 1978 amb Larry Corryel y Diego Cortés i l´altre, mig clandestí per mi, va ser el de Quilapayún al 1979 al Palau d´Esports del carrer Lleida. Històric. 

Balmes

El meu pas del col.legi a l´ensenyament secundari va ser tota una demostració de vitalitat. Per diverses raons que primaven una pressumpta fama, vaig anar a parar al Jaume Balmes. Aquí vaig començar a adonar-me´n que moltes de les coses que m´havien explicat fins llavors, no eren així. Influeix l´edat i les ganes intrínseques de conèixer i anar-en-contra-de, la situació socio-política (any 1978), les meves inquietuds, els 14 anys,etc. Vaig tenir i viure moltíssimes situacions vitals, intenses, de coneixment de mi mateix, del meu entorn, de la sexualitat, de l´anar en contra del establishment, del així perquè ho dic jo, del compromís, dels amics, de la política, etc. que malgrat moltes coses poc normals, em fa valorar molt positivament aquesta època, en què més endavant va suposar fins i tot treballar i estudiar alhora. Els primers amors, les primeres reunions de caire polític, ser escollit delegat de curs, representant per la coordinadora, enfrontaments, primeres festes, el meu primer concert musical, discussions filosòfiques, Barcelona la nuit, el compromís, la música, i tantes coses. Era una descoberta brutal per un nen com jo. M´ho vaig passar molt bé.