Bé, no haureu d´esperar per suposat que faci aquí un viatge o narració dels meus moments relacionats amb el sexe i l´amor. Estem en horari de menors. Sí us diré però, coses que també són de gran obvietat. La primera és que en general l´home sempre està a l´espera del moviment de la dona, ja que és aquesta la que normalment fa el primer pas (al menys en el meu temps) i qui al final escull qui i el moment. Com a conseqüència d´aquest fet irrefutable, la meva aproximació a aquest tema va ser des d´una posició de ser la part passiva. Però he de dir que repetiria una i mil vegades. No tant per això que diuen de la primera vegada, tant com per qui va ser la mestra de cerimònies: un plaer, experiència i savoir fair. El carrer n´és testimoni. Al marge en l´amor començaven els jocs adolescents, el "despertar" de noies i nois, de mirades, d´aproximacions, de colors a les galtes i vergonyes, de tendresa i alguns embolics. Tot d´inici, tendresa i amor, saliva, llengua i cors bategant a mil. Primeras núvies que no ho són ben bé, però que es proclamen com a tals. Noms que no diré però que són. Bona època aquella. (sospirs).
No hay comentarios:
Publicar un comentario