Primeres escapades

Les primeres escapades que es fan a l´adolescència sempre tenen un component entre escapament, actes de rebel.lia o maifetes de criatura. En qualsevol cas són actes necessaris que desenvolupen la teva voluntat d´autonomia, de ser un mateix, d´acció davant l´atmosfera rutinària. Recordo així de cop dos d´aquests instants: el primer va ser quan van anunciar per la televisió que farien la pel.lícula "El séptimo sello", film de culte de Bergman. Havia sentit a parlar i tenia moltes ganes de veure-la i no tenia clar que a casa pogués veure-la. Així que aprofitant que a casa del meu veí del 3º-1ª no n´hi havia ningú, vaig veure que tenien la finestra del lavabo oberta i vaig saltar pel pati interior i amb els típics nervis de qui sap que està fent una bestiesa em vaig posar al sofà a veure la peli. Naturalment el meu pare se´n va adonar i em va ajustar la finestra del lavabo, però vaig poder tornar. L´altre episodi van ser el meus primers concerts de música: el primer va ser el concert de Carlos Santana a la Monumental l´any 1978 amb Larry Corryel y Diego Cortés i l´altre, mig clandestí per mi, va ser el de Quilapayún al 1979 al Palau d´Esports del carrer Lleida. Històric.