És curiós com et vénen al cap de tant en tant coses, objectes que et fan tornar als temps anteriors. Heu vist que he penjat un widget en aquest blog que recull objectes i imatges dels temps de la meva infantesa. És com una oasi temporal de retorn a aquells temps. L´altre dia vaig veure una rajola típica dels terres i sòls que es podien trobar a moltes de les cases de Barcelona: aquella típica de forma quadrada amb un centre en color beige clar i les aristes en un color grisenc. Són les rajoles amb què molts habitatges van ser construïts i van resistir els nostres partits de futbol, les nostres corredisses. Segur que encara avui en dia trobaríem habitatges amb elles. Són com la televisió en blanc i negre, centre primordial de qualsevol de les cases de llavors. Formava part de la nostra existència. No mirant cap al sofà, (els sofàs van venir més tard) sinó en el racó amb més possibilitats per ser vist. A prop i penjats a les parets aquells plats que decoraven les cases. N´hi havia de tots tipus des dels plats recordatoris d´un poble o estampes florejades o bé els típics de Toledo amb el seu negre i or característics. Les parets estaven generalment vestides amb els papers pintats de tota la vida. No havíem agafat vegades les brotxes per encolar parets i paper!. Recordo els "saraos" que a casa es feien en aquestes ocasions, l´escala vella de fusta que feia servir el meu pare per pujar i fer la marca justa on havia de posar-se el paper i la meva mare avall amb els draps preparats per passar per sobre ràpidament. Jo ja m´encarregaria passats uns dies, de començar amb el llapis o el bolígraf de ´pintar´el paper pintat, per joia i alegria dels pares....
No hay comentarios:
Publicar un comentario