Esports

A la meva edat escolar i posteriorment a l´institut, no vaig tenir la sort de poder realitzar activitats esportives. No era temps llavors en què els col.legis tinguessin com a prioritat la pràctica d´esports, i per tant t´havien de portar les famílies a clubs fora de l´àmbit educatiu. No va ser el meu cas. Físicament era més aviat prim i llarg, la qual cosa portava a no destacar en cap esport en especial però tenir físic per fer una mica de tot. Així que quan els Reis finalment (va costar) em van portar una bici, vaig aprendre ràpid i feia els meus recorreguts (amunt i avall per Kastelldefels). Com no podíem fer gaire cosa, a casa vàrem transformar la taula del menjador en una improvisada taula de ping-pong amb el meu germà segon i vàrem fer partides també interminables. En futbol, feiem eterns partits al pati del cole amb pilotes de paper recobertes amb gomes o amb cinta aïllant o amb bosses de plàstic; amb aquestes idees i formació vam jugar alguns partits en camp gran. Vaig descobrir molt tard el tennis i la veritat és que m´hagués agradat descobrir-ho abans perquè no crec que ho hagués fet malament. Molt més tard vaig practicar l´esquatx i em va agradar molt malgrat la seva exigència i el bàsquet en 1 contra 1, també molt interessant tant per la necessitat física com la tècnica. Fa enveja veure avui el jovent practicant esquí, esports d´aigua, tennis o esports col.lectius. Cal que des de la infantesa n´hi hagi una bona oferta, perquè finalment l´esport ajuda a formar-te com a persona i a incorporar sempre a un mateix valors que són necessaris quan t´enfrontes a la realitat i a la vida.