Com podeu entendre podria estar parlar cent anys de les meves experiències i aventures a La Valle donat la quantitat de temps i el ritme natural i diari del món rural, a més en un temps com l´estival on el ritme natural està al màxim ja que és temps de collita del blat i ínici de preparació de les terres per l´any vinent. Però només vull breument centrar-me en la figura del Tio Antón. De vegades, generalment molt poques a la vida, et trobes amb persones que tenen una riquesa vital que no depèn de la seva formació, sinò de la seva visió del món, dels seus coneixements personals, de la seva actitud de gent que s´ha fet a sí mateix. Quan tens l´oportunitat d´estar al costat de persones així, us puc ben assegurar que s´aprèn molt. S´aprèn de la vida. El Tio Antón és d´aquestes persones. Al llarg del temps que vaig compartir amb ell, vaig sentir-me persona (quan ningú al meu voltant em tractava més que de nen), vaig escoltar atentament les seves històries de la vida (els patiments de la guerra, la duresa de l´entorn, la dura vida de la posguerra, la duresa de la vida al camp), vaig escoltar-lo atentament quan parlava dels homes, per distingir les persones amb bons sentiments de les normals, per aprendre a lluitar per les teves opinions, etc. És un bon home, d´aquelles persones que insisteixo es troben molt poques a la vida, i va ser per mi un moment especial, d´aprenentatge personal, de formació extrordinària de la vida que porto a dins meu com un gran valor, com fonament de les meves idees i de la meva forma de veure la vida. Em sento en deute amb ell però no li puc retornar més que essent un mateix. Si teniu alguna vegada l´oportunitat de trobar-vos amb algú així, no deixeu passar l´oportunitat perquè això no passa sovint.
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario