En general podia veure més aviat poc al meu pare. Feia moltes hores a l´empresa en què va desenvolupar la seva vida laboral. A ma mare la veia més, ja que aprofitava el temps des de la sortida al migdia del cole fins l´entrada de la tarda. Bé estava a casa amb ella i la meva àvia o bé l´acompanyava a deixar els informes que confeccionava per una empresa a Junqueras. Així que un bon moment de retrobament familiar era alguns dies de l´estiu, ja que els meus pares aprofitaven per viatjar per espanya. Amb el sempitern i gran cotxe Seat 124 vàrem fer una burrada de kilòmetres per les carreteres de l´estat. Recordo com a més atractius els viatges per Astúries, Galícia o Múrcia. En general el viatge era un tan pesat ja que eren molts km. i per carreteres que no eren ni de bon troç les d´avui. Però a mi m´agradaven ja que podíem estar junts. La mare treia la seva harmònica o cantava cançonetes típiques de l´època. En un d´aquests viatges, a prop de Burgos, un cotxe en sentit contrari va llençar involuntàriament una pedreta al nostre vidre davanter, esmicolant-lo i fent que els vidres caiguessin sobre tots. Jo estava darrera amb la meva àvia i vaig agafar una plorera interessant. Em vaig quedar amb ella refugiant-nos en una d´aquells refugis típics de pastor enmig del no-res de la plana castellana amb un fred i una boira de cal déu. És una de tantes dels viatges de petit recorrent espanya. Sempre aprens viatjant: llocs, costums, formes de tractar, paisatges, geografia i l´oportunitat d´estar amb els teus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario