Com és normal al voltant de la vida d´un escolar es mouen molts records. Són alguns clars i diàfans i altres més difusos. Són records de la bodegueta del costat del cole on anàvem a prendre un got de grasosa per 1 pesseta; dels futbolins a l´altra banda on també vàrem deixar unes quantes pessetes entre futbolins, màquina de la moneda o els primers marcianitos. Són records de cantar el Cara al Sol abans formats abans d´entrar a classe, de repetir 500 vegades "Atenderé con respeto y educación las explicaciones del profesor", dels nostres partits de futbol amb pilota feta de papers y folrada de plàstic i encintada perquè pogués aguantar. Records de jugar al "churro-mediamanga-mangotero" i les primeres baralles a tortes. Records del quiosc a la cantonada amb Gran Via on anàvem primer a gastar en xiclets i regalèssia i després en cigarretes. Records de la tenda de El Carnaval, que encara resisteix com la bodegueta el pas del temps i on compràvem alguna coseta quan arribava el carnestoltes. La meva disfressa de Mosquetero, treballat per la meva mare i que tant va triomfar. Records de molts nois i noies, companys i professors, que el temps i la distància ha posat en l´oblit però que resten en un mateix. D´allà sortiria el 1978 cap a l´institut amb la nota del director a mà que deia: "Se le aconseja curse BUP como paso previo a ultreriores estudios a cualquier nivel. Posiblemente mejor en Letras y humanidades".
No hay comentarios:
Publicar un comentario