Avui i a la propera entrada faré un breu esboç del que va suposar La Valle a la meva vida: avui de la feina, a la propera entrada del meu oncle. Quan a la vida aquells anys van suposar l´acostament a un tipus de vida molt diferent del què jo coneixia, molt urbà, de ciutat, sense contacte amb la natura ni amb el sentit rural de la vida. Fins arribar allà no havia vist un animal viu de ramat, un cel estelat, no tenia coneixement d´aixecar-se per guanyar-te les garrofes, d´esmorzar a quarts de vuit sopa de pà i enciam, de calçar-te unes botes i netejar els fems de l´estable, de rentar-te al riu perquè no n´hi ha bany, d´aprendre a jugar a les cartes al camp, de portar i retornar les vaques del camp, de regar l´hort, de compartir amb la resta el menjar i el beure, del sentiment tant meravellòs abans d´anar a dormir després d´un dia brutal, de l´observació de la Via Lactea en un dia clar, d´anar a missa caminant fins un poble veí de 40 cases amb poques persones per sentir un mossén molt proper, d´anar "a la ciutat" el diumenge a fer una coca-cola com a màxim premi de la setmana...i el dilluns a començar.Podeu pensar que era una vida molt dura o rutinària. És diferent. Incorpora això sí una situació de dependència diària i lligam total a la terra i a la casa. Però incorpora altres valors que si no es viuen es difícil de descriure. Sense les comoditats de la vida, qualsevol moment divers i preciós comporta un sentiment de satisfacció que no té qui no està allà. Els lligams relacionals i humans són del tot diferent i porten a un ordre de principis i valors on el compartir, el ajudar, el fer-se costat passa a un pla primer. Entenc aquest moment, aquestes vivències com un substrat que juntament amb el viscut amb el meu oncle va formar la base del que sóc. Si pogués, repetiria amb els meus fills aquesta experiència, que crec necessària en la formació de la infantesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario